ISCSI

Interfície de sistemes informàtics petits d'Internet o iSCSI (/aɪˈskʌzi/ eye-SKUZ-ee) és un estàndard de xarxa d'emmagatzematge basat en protocol d'Internet per enllaçar instal·lacions d'emmagatzematge de dades. iSCSI proporciona accés a nivell de bloc als dispositius d'emmagatzematge transportant ordres SCSI a través d'una xarxa TCP/IP. iSCSI facilita la transferència de dades a través d'intranets i per gestionar l'emmagatzematge a llargues distàncies. Es pot utilitzar per transmetre dades a través de xarxes d'àrea local (LAN), xarxes d'àrea àmplia (WAN) o Internet i pot permetre l'emmagatzematge i la recuperació de dades independents de la ubicació.^[1]

El protocol permet als clients (anomenats iniciadors) enviar ordres SCSI (CDB) a dispositius d'emmagatzematge (destinacions) en servidors remots. És un protocol de xarxa d'àrea d'emmagatzematge (SAN) que permet a les organitzacions consolidar l'emmagatzematge en matrius d'emmagatzematge alhora que ofereix als clients (com ara bases de dades i servidors web) la il·lusió de discs SCSI connectats localment.^[2] Principalment competeix amb Fibre Channel, però a diferència del Fibre Channel tradicional que sol requerir un cablejat dedicat, iSCSI es pot executar a llargues distàncies utilitzant la infraestructura de xarxa existent.^[3] iSCSI va ser pioner per IBM i Cisco el 1998 i es va presentar com a esborrany d'estàndard el març de 2000.^[4]